dissabte, 6 de juny del 2026



SOC Jingtao Zhu

Hi ha un sol sistema computacional per al llenguatge humà que ens permet generar un rang infinit d'expressions a partir d'un conjunt d'operacions elementals limitades. Una manera important d'aproximar-se a la naturalesa d'aquesta capacitat és mitjançant l'estudi del coneixement infantil de la gramàtica. En el meu treball anterior, vaig abordar el primer factor, especialment l'edat en la qual tenim evidència de la presència de categories funcionals en la gramàtica infantil mitjançant el registre del patró de la mirada dels infants. També estic interessat a caracteritzar els mecanismes cerebrals responsables de les operacions sintàctiques i comprendre les bases neuronals de la construcció d'estructures sintàctiques.  




D'altra banda, com a director de ClicAsia, Centre d'Estudis Orientals, un objectiu important de la meva recerca s'ha orientat cap a l'adquisició de segones llengües (L2). "¿És la recerca sobre l'adquisició de la primera llengua important per a l'ensenyament de la L2?" o "¿És possible aplicar la nostra comprensió de la lingüística teòrica per a desenvolupar millors aproximacions cap a l'ensenyament de la L2?". Abordo aquests temes amb una combinació de tècniques experimentals, tant amb adults com amb infants, mitjançant la comparació de les diferències tipològiques en les llengües (com l'espanyol, el coreà i el xinès mandarí). Aquestes comparacions permeten determinar les característiques universals dels processos sintàctics i les especificitats en la variació interlingüística. 

Els meus interessos en recerca es basen en:  

Adquisició del llenguatge (L1 i L2) i el seu ensenyament. 


Estructura jeràrquica en l'aprenentatge de gramàtica (artificial). 



Adquisició de l'ordre de paraules tant canònic com no canònic.



Llenguatge i cognició. 



Psicolingüística.  


Relativitat lingüística (en col·laboració amb Mingshan Xu).


Uneix-te a nosaltres:

Les teories llingüístiques modernes (i les conjectures evolutives actuals) insisteixen que el dissseny subjacent a la facultat humana del llenguatge tendeix a ser simple, econòmic i sistemàtic (Boeckx, 2006). Encara que l'input lingüístic és limitat i fragmentat, el desenvolupament del llenguatge d'un infant es produeix ràpidament (el problema de Plató). 


No obstant això, l'experiència actual de professors i estudiants pel que fa a l'ensenyament  i l'aprenentatge d'una segona llengua (L2) continua sent un procés complex, costós i a vegades caòtic. 

Aquest fet és el que anomenem la paradoxa de l'ensenyament d'idiomes. Per tant, és realment possible que puguem tenir alguns exemples de teories d'ensenyament d'idiomes "bones" que es basin en una comprensió profunda de la mateixa paradoxa de l'ensenyament, i com de "bones" són?

A més, quins són els components essencials de l'aprenibilitat (per exemple mecanismes, algoritmes, anàlisi sintàctica, espai paramètric, etc.) i com es connecten entre ells? Finalment, necessita l'alumne realment "aprendre" la gramàtica a mesura que ell/ella aprèn el lèxic?

D'aquesta manera, l'objectiu de la fundació de ClicAsia és reunir lingüistes que estan interessats en l'ensenyament i l'aprenentatge del llengües, i que puguin contribuir a donar respostes a les preguntes relatives a la paradoxa de l'ensenyament. Si estàs interessat en unir-te al nostre equip, pots enviar el teu currículum a jtzhu@clicasia.com. 






                                                                                                                          (Última actualització: 24 de maig de 2026)